Drama contemporani
L’oreneta
Una obra sobre la pèrdua, la identitat i la capacitat de sentir com a propi el dolor dels altres.
L’obra
Què és el que ens fa humans?
«De tot allò que som i fem, què creus que defineix realment la nostra humanitat?» Per a l’Amelia, una mare ferida fins al fons de l’ànima, la resposta és en el dolor. El que realment ens fa humans és la capacitat de sentir com a propi el dolor dels altres. Això és el que ens diferencia de les bèsties, diu. I aquest és el sentiment que recorre l’espina dorsal de L’oreneta, un text inspirat directament en l’atac terrorista del bar Pulse d’Orlando (EUA) el juny de 2016 i una de les peces amb més recorregut internacional de l’autor.
L’obra reuneix dos personatges, l’Amelia i en Ramón. La primera, una severa professora de cant, rep a casa seva en Ramón, que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar al memorial de la seva mare, morta recentment. La cançó escollida té un significat especial per a ell i, pel que sembla, també per a la dona que, malgrat les reticències inicials, accepta ajudar el jove alumne. A mesura que la classe avança, tots dos van revelant detalls del seu passat, profundament marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l’any anterior. El significat real d’aquell atac, les motivacions del terrorista i l’ombra allargada de les víctimes provoquen un enfrontament entre l’Amelia i en Ramón que els porta a descobrir la veritat sobre aquells fets terribles. Aquesta veritat els obliga a reflexionar sobre les seves identitats, l’acceptació de la pèrdua i la fragilitat de l’amor, despullant-se fins al punt que els seus destins quedaran units per sempre en un cant comú a la vida.
El text s’inspira directament en l’atac terrorista del bar Pulse d’Orlando (EUA) del juny de 2016, en què van morir 49 persones, però L’oreneta no parla només d’aquell atemptat. També hi ressonen les tragèdies de la sala Bataclan de París, del passeig marítim de Niça i de les Rambles de Barcelona… i intenta comprendre el sense-sentit de l’horror, les conseqüències de l’odi i les estratègies que fem servir perquè no ens destrueixin l’ànima. Quan l’Amelia i en Ramón es coneixen, tenen dos camins al davant: poden triar odiar-se o caminar junts. Tots dos tenen motius per fer-se encara més mal del que ja han patit, o per reconèixer-se en el dolor de l’altre i no permetre que guanyin les bèsties. D’alguna manera són com tots nosaltres, perquè davant d’un atac indiscriminat tots som víctimes, hi fóssim o no, i tots ens enfrontem a la mateixa cruïlla: odi o amor. El nostre món depèn de la direcció que prenguem.
Fitxa artística i estrena
Estrena mundial
Setembre de 2017 · Londres
Teatre: Cervantes Theatre
Text: Guillem Clua
Direcció: Paula Paz
Repartiment en castellà: Amparo Climent i David Luque
Repartiment en anglès: Jeryl Burgess i David Luque
Escenografia: Alejandro Andújar
Il·luminació: Jon Jewett
Vestuari: Panamá Díaz
Traducció a l’anglès: Tim Gutteridge
Estrena espanyola
San Lorenzo de El Escorial · setembre de 2018
Text: Guillem Clua
Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Carmen Maura i Félix Gómez
Teatre: Real Coliseo de Carlos III
Producció: LAZONA
Escenografia: Alessio Meloni
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo
Vestuari: Tatiana Hernández
Música: Iñaki Salvador
Ajudant de direcció: David Blanco
Fitxa artística de la producció espanyola · Estrena nacional · Comunitat de Madrid
Estrena catalana · L’Oreneta
Barcelona · 2022
Teatre: La Villarroel
Text: Guillem Clua
Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Emma Vilarasau y Dafnis Balduz
Escenografia: Alessio Meloni
Vestuari: Nídia Tusal
Il·luminació: Ignasi Camprodon
Caracterització: Núria Llunell
Música original: Iñaki Salvador
Producció: Focus, LAZONA y Un 9 Teatre a l’Est
Altres funcions: Teatre-Auditori Emma Vilarasau, Sant Cugat
Projecció internacional
Trajectòria
Des de l’estrena a Londres, L’oreneta ha tingut un ampli recorregut internacional. Aquesta selecció conserva totes les produccions i lectures dramatitzades documentades a la pàgina original, agrupades per períodes per facilitar-ne la lectura.
2017–2018
- Londres, Regne Unit — Cervantes Theatre, 2017.
- Atenes, Grècia — Teatre Gloria i gira, 2017–2019.
- Catània, Itàlia — Teatro Stabile Catania, 2018; gira nacional, 2019.
- Montevideo, Uruguai — Teatro del Notariado, 2018.
- Espanya — Real Auditorio Carlos III de El Escorial, 2018; Teatro Infanta Isabel de Madrid, 2019; gira nacional, 2018–2020.
- Târgu-Mureș, Romania — Studio Theatre, 2018.
2019–2020
- São Paulo, Brasil — Teatro Nair Bello i gira nacional, 2019–2023.
- Puerto Rico — Teatro Arriví, 2019.
- Lima, Perú — Centro Cultural Español i gira, 2019.
- Creta, Grècia — Arena Teatro, 2019.
- Miami, EUA — Miami Dade County Auditorium i gira por Florida, 2019.
- Nova York, EE. UU. — Repertorio Español, 2020.
2021–2023
- Santo Domingo, República Dominicana — Teatro Nacional, 2021.
- París, França — Théâtre Hébertot, 2021–2022.
- Atenes, Grècia — nova producció, Teatro Mousouri, 2022–2023.
- Barcelona, Espanya — La Villarroel i gira catalana, 2022–2023.
- Istanbul, Turquia — Oyun Atölyesi, 2022.
- Nova York, EE. UU. — nova producció, Repertorio Español, 2023.
- Ciutat de Mèxic, Mèxic — Teatro Milán, 2023.
- Praga, República Txeca — Studio DVA Divadlo, 2023.
2024–2026
- Las Palmas de Gran Canària, Espanya — Teatro El Aparte i gira canaria, 2024.
- Cascais, Portugal — Academia das Artes i gira nacional, 2024.
- Larnaca, Xipre — Teatro Scala, 2024.
- València, Espanya — nova producció, Teatre Micalet, 2024.
- Washington D. C., EUA — Mexican Cultural Institute, 2024.
- París, França — nova producció, Théâtre Stéphane Gildas, 2025.
- Madrid, Espanya — nova producció, El Pasillo Verde Teatro, 2025–2026.
- Atenes, Grècia — nova producció, Teatro Eleni Erimou, 2026.
Lectures dramatitzades
Roma, Itàlia — Teatro Argentina, 2018 · Chicago, EUA — Instituto Cervantes, 2018 · Bogotà, Colòmbia — Sala Seki Sano, 2024.
Galeria
La crítica ha dit
Producció catalana
«L’oreneta és una obra que colpeix, amb la qual és fàcil connectar.»
— Manel Haro, Llegir.cat, 2022.
Llegir la crítica completa
Producció espanyola
«La golondrina me parece una obra hermosa, combativa y muy bien armada.»
— Marcos Ordóñez, El País, 2019.
Llegir la crítica completa
Producció internacional · Londres
«A very intense experience and a great plea for honesty and acceptance.»
— Howard Loxton, British Theatre Guide, 2018.
Llegir la crítica completa
Crítica internacional
«The Swallow es una montaña rusa intensamente escrita, dirigida y actuada brillantemente.»
— Shanine Salmon, View from the Cheap Seat.
Producció internacional · Grècia
«La golondrina rinde homenaje a las víctimas del ataque homófobo de la manera más digna, a través de una hermosa obra de arte.»
— Christina Mihalou, To Periodiko.
Producció internacional · Grècia
«En ocasiones lloras y sonríes al mismo tiempo. Profundamente emocionante y, a la vez, luminosa. En una palabra, humana.»
— Maria Karsounaki, Kathimerini.