La revolució esclata al teu mòbil

L’espectacle que va obrir la temporada 2013/14 al Teatre Lliure (Barcelona) va ser escrit i dirigit a sis mans amb els dramaturgs Jordi Casanovas i Pau Miró. La peça va ser interpretada per la nova companyia estable del Teatre Lliure, integrada per David Verdaguer, Mima Riera, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López i Laura Aubert. L’obra mostra tres històries que transcorren en una Apple Store i que reflexionen sobre l’ús de les noves tecnologies en les nostres relacions personals i en la nostra interacció amb els canvis socials.

El 1970, el poeta i cantant nord-americà Gil Scott-Heron editava un dels himnes polítics més importants de la cultura popular del segle passat: Revolution will not be televised. Ell mateix en resumia el missatge així: “la canción habla de tu mente. Debes cambiar tu modo de pensar antes de intentar cambiar tu modo de vivir, y lo que cambiará a la gente no se podrá grabar con una cámara, porque no ocurriá ahí fuera, sino dentro de tu cabeza. Un día algo hará click en tu cerebro y entonces te darás cuenta: estaba equivocado hasta ahora.” Ho deia en una de les dècades més convulses de la història dels Estats Units. Els seus carrers s’omplien de manifestacions, batalles campals, discursos i consignes que s’han convertit en eternes. La lluita pels drets civils de negres, dones i gais, i el rebuig a la Guerra del Vietnam convertia els carrers de les grans metròpolis americanes en un polvorí.

Avui, quaranta anys després, el polvorí el tenim a casa nostra. Són els nostres carrers els que s’inflamen. I per més que la televisió s’entesti a mostrar-los, per més que Twitter hagi pres el relleu donant veu a milions de testimonis amb una immediatesa inèdita fins ara, la revolució continua dins la ment de tots nosaltres. La revolució continua en aquest clic mental, més que en el clic del nostre ratolí.

Què canvia després del clic? Com passem de ciutadans a revolucionaris? Què fem per canviar les coses? Quan ens adonem que ens hem equivocat i què fem per esmenar-ho? Estas y otras preguntas son las que se plantean los autores de La revolució no serà tuitejada.