El género chico entra en el present

El Teatro de la Zarzuela de Madrid va iniciar la temporada 2016/17 el Proyecto Zarza, que té com a objectiu acostar el gènere líric a les noves generacions. Amb aquest propòsit va encarregar a Guillem Clua una versió lliure d’una de les peces més populars del género chico: La Revoltosa. Tot conservant la música immortal original de Ruperto Chapí, el llibret es va actualitzar de cap a peus, traslladant l’acció al Madrid dels nostres dies i farcint el sainet de xarxes socials i noves tecnologies, alhora que els personatges establien un diàleg explícit amb el clàssic del qual partien.

La Revoltosa és un sainet líric en un acte que explica la història d’amor entre Felipe i Mari Pepa, dos veïns d’una corrala madrilenya de finals del segle XIX que, als ulls de tothom, sembla que no se suportin. Però la realitat és ben diferent. Darrere de les seves baralles i disputes s’amaga un amor mutu que cap dels dos no s’atreveix a reconèixer. Mentrestant, els tres pretendents de Mari Pepa, Tiberio, Cándido i Atenedoro, faran tot el possible per aconseguir una cita amb ella d’amagat de les seves parelles respectives, Soledad, Gorgonia i Encarna. Les tres dones ordiran un pla per escarmentar els homes que acabarà revelant els sentiments veritables de la parella protagonista.

En l’original, l’acció transcorre durant una nit de revetlla en un barri de la capital i és un reflex fidel del costumisme i la tradició chulapa pròpia de l’època. En la versió lliure de Guillem Clua, la història d’amor i gelosia protagonitzada per Felipe i Mari Pepa abandona el castissisme i les corralas de 1897 per parlar, 120 anys després, de Twitter i Facebook. El punt de trobada el 2017 ja no és el pati de veïns, sinó la xarxa social. I és allà on conflueixen totes les passions dels personatges. Aquesta aposta pel món virtual va ser un dels eixos sobre els quals es va construir la nova versió. El caràcter «revoltós» de Mari Pepa i el seu criticat exhibicionisme es traslladen a les fotos d’Instagram i als vídeos en directe de Snapchat. Aquestes finestres que s’obren a les pantalles de mòbils i ordinadors ens permeten abocar-nos a la vida privada de la protagonista i desperten la gelosia d’un Felipe una mica antiquat.

Un altre dels puntals de l’actualització ha estat, precisament, una revisió profunda del paper d’homes i dones en el sainet. El desenllaç de l’original, així com molts dels moments humorístics, es basen en una concepció profundament masclista de la parella, d’altra banda molt pròpia de l’època. La nova versió va voler reflexionar sobre aquest aspecte i va qüestionar un final en què les tres dones perdonen els seus marits després d’una lleugera reprimenda. De la mateixa manera, Mari Pepa no permet que sigui Felipe qui dicti el seu comportament, sinó que es manté forta i independent per viure l’amor d’igual a igual amb la seva parella, sigui quina sigui.

Els intèrprets analitzen explícitament tots aquests canvis durant tota la funció. En diversos moments, l’autor planteja, en boca dels personatges, qüestions sobre la necessitat i la legitimitat de canviar el llibret original. Un d’ells, el senyor Candelas, fins i tot es nega a adaptar-se a la nova versió i es manté fidel al llibret de José López Silva i Carlos Fernández Shaw. És en aquest diàleg on troben el seu lloc les coplas, guajiras i seguidillas originals i on La Revoltosa original recupera el seu espai. El conjunt tenia com a objectiu interpel·lar els més joves, però sense donar l’esquena al clàssic del qual partia. Aconseguir una sarsuela intergeneracional. Aquesta va ser també la intenció de José Luis Arellano, el director de la funció. «Amb un títol com aquest sents molta por, respecte i afecte, però per a mi hi va haver un doble far molt important: ser molt respectuós amb els avis, però també amb els joves, i acostar-los la sarsuela no com si fossin babaus, sinó fent el que hauria fet un llibretista de l’època: explicar ara el que els interessa», va afirmar.