La família davant del símbol

El novembre de 2017, Guillem Clua es va convertir en l’únic autor dramàtic que ha aconseguit el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi en tres ocasions amb aquest text sobre la identitat i l’ús dels símbols en un temps marcat per la polarització política. Escrit en to de comèdia, Al damunt dels nostres cants explica en un acte únic com dos germans s’enfronten a la decisió del seu pare de penjar una bandera de grans dimensions a la terrassa, cosa que acaba posant en perill la unitat familiar.

El senyor Tomàs, un pare de família d’edat avançada, ha convidat a sopar els seus dos fills, Jesús i Antonio, per donar-los una notícia important. Els fills ignoren de què es tracta i hi acudeixen ràpidament, creient que es tracta d’un assumpte greu. A la vetllada també hi assisteix Lina, una assistent documentalista que l’ajuda a escriure la seva biografia. Tomàs es pren el seu temps per deixar anar la notícia. Sembla gaudir mantenint la família en suspens i juga amb ells una bona estona, explicant les històries més peregrines de la seva vida i traient de polleguera els dos fills. En un moment donat, Jesús descobreix que Tomàs ha penjat a la terrassa una bandera enorme que no veiem mai. Aquest fet, aparentment anecdòtic, ho fa saltar tot pels aires i els dos germans inicien un enfrontament en què es posa en joc no només el destí de l’herència familiar, sinó també l’amor del seu propi pare.

Sota l’aparença d’una innocent comèdia «de bulevard» sobre dos germans que fan tot el possible per no perdre el seu patrimoni, Al damunt dels nostres cants intenta explicar l’enfrontament entre dues maneres irreconciliables de veure el país. En un moment històric en què predominen la postveritat i les fake news, la classe política s’esforça perquè llegim la realitat en termes de blanc i negre, de «els nostres» i «els altres», de bons i dolents. Sembla que no hi ha lloc per als matisos i l’entesa mútua. Aquesta és la trampa en què cauen Jesús i Antonio. Una trampa que els estén el seu propi pare per posar-los a prova i dilucidar quin dels dos és capaç de veure més enllà dels seus interessos i fixar-se en allò que realment defineix la seva identitat com a família.

El títol de la peça fa referència al primer vers de l’himne patriòtic català El cant de la senyera, reconeixible a l’instant per al públic català. Davant la impossibilitat de traslladar el mateix sentit a altres versions, en castellà, anglès i italià, idiomes als quals l’obra ja ha estat traduïda, s’ha optat pel títol més sobri de La bandera. Malgrat haver obtingut el XLIII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, l’obra continua inèdita als escenaris espanyols, però va tenir la seva estrena mundial al Teatro della Limonaia de Florència (Itàlia) el setembre de 2025.