La imatge que va canviar una guerra

La pell en flames es la obra de Guillem Clua que ha sido producida en más ocasiones a nivel internacional y que ha recogido más muestras unánimes de entusiasmo. La crítica coincide en valorar el texto por su innovadora estructura y por su inteligente discurso sobre los medios de comunicación y la política en tiempos de guerra. Ha recibido numerosos premios, incluyendo el Ciutat d’Alcoi (que el autor obtiene por segunda vez), el Serra d’Or de la Crítica de Barcelona como mejor texto del 2005 y otros reconocimientos en varias ciudades de los EE.UU.

Frederick Salomon, un fotoperiodista que es va fer famós en capturar la imatge d’una nena pels aires com a conseqüència d’una explosió, torna al país on va fer la coneguda fotografia vint anys abans. Hi torna per recollir un premi, ja que molts el consideren clau en els esforços recents per aconseguir la pau en aquell país problemàtic, però una periodista local, Hanna, no hi està d’acord. Mentre la dona entrevista Salomon en una habitació d’hotel, tots dos debaten i qüestionen el paper de les Nacions Unides en la seva relació amb els països del Tercer Món, el marxandatge de les imatges violentes i, per damunt de tot, què va passar exactament el dia fatídic que es va fer la foto. Simultàniament, en el mateix espai teatral té lloc la història d’una altra parella. Però aquesta no és conscient de la presència de l’altra. El doctor Brown fa una visita rutinària a una dona local, Ida, la filla de la qual està en coma en un hospital de la ciutat. Ida ofereix els seus favors sexuals a canvi del tractament mèdic que pot salvar la vida de la seva filla o fins i tot traslladar-la a viure a Occident.

Les dues escenes contraposades d’engany i desesperació van teixint a poc a poc un argument que el públic construeix amb els fragments que la guerra ha deixat enrere. Qui era la nena de la fotografia? Com va canviar la seva vida, i la del seu país i la del món, aquella imatge? I quins resultats tindran els terribles dilemes als quals s’enfronten tots els personatges?

La piel en llamas conduce a los espectadores en un viaje emocional e intelectual que se acaba convirtiendo en todo un reto, que les obliga a considerar y cuestionar la línea que divide a poderosos de necesitados. Amb una estructura dramàtica de perfecta rellotgeria escènica i elements reals extrets dels diaris que podem llegir cada dia, el text premiat de Guillem Clua uneix el millor de la forma i el contingut en una experiència teatral poderosa i inoblidable.