L’obra

La bellesa i el desig davant la decadència

L’adaptació per a l’escena de la novel·la de Thomas Mann va ser la primera col·laboració de Guillem Clua amb la companyia de dansa Vincles de Víctor Rodrigo i la seva primera dramatúrgia per a un espectacle de dansa. Sota la direcció de Mingo Ràfols, l’autor va participar en l’elaboració d’una dramatúrgia que barrejava elements teatrals i coreogràfics, amb el resultat d’una proposta original basada en els darrers dies de Gustav Von Aschenbach.

Per aconseguir-ho, la història es va fer atemporal, es van canviar conceptes i personatges, i es va centrar en la dificultat, molt contemporània, d’acceptar la pròpia decadència; la del protagonista i també la de tots nosaltres, la de la nostra societat, que sovint aparta la vista de la pròpia degradació però també castiga tots aquells que busquen la bellesa. Adaptada al cine por el director italiano Luchino Visconti, Mort a Venècia (1971) se centra en la crisis del artista Gustav Von Aschenbach, que en su búsqueda de la belleza, encuentra al joven Tadzio, a quien convertirá en su objeto de adoración, hasta el punto de dejarse arrastrar a su propia destrucción.

En 2008, la compañía Vincles contó con textos de Guillem Clua de nuevo para su espectáculo No: una suite clásica de números musicales coreografiados cuyo concepto principal era el concepto de negación. Les normes socials, les obligacions laborals, els compromisos familiars, l’estrès del dia a dia… L’espectacle s’erigia com un cant a la rebel·lia contra tots els aspectes de la vida quotidiana que ens oprimeixen i retrobava l’emoció i l’energia característiques de la companyia de Víctor Rodrigo. No era una invitación a vivir, a reír y a bailar que cierra la trilogía iniciada con Amo amor y Vincles y, como hiciera entonces, conseguia acercar la danza a todos los públicos, haciéndoles partícipes de este optimista canto a la vida.