Dolç o amarg: el pes de les decisions

En la línia de l’aclamada La piel en llamas, el món occidental torna a col·lidir amb Orient en una explosió de sentiments que canvia per sempre la vida dels seus personatges, alhora que ofereix una reflexió ambiciosa sobre la política, la religió, les creences, la fe, l’amor i, en definitiva, el gust que volem que tingui el nostre futur individual i col·lectiu.

Diuen que mai no sabràs amb certesa si una fruita és dolça o amarga fins que no te l’hagis posat a la boca. El mateix passa amb el gust de les cendres que els personatges d’aquesta obra de Guillem Clua es veuen obligats a assaborir. A Jerusalem, en una terra que ha vist néixer religions ancestrals, guerres eternes i mites mil·lenaris, tres turistes nord-americans s’enfronten al pes de la història i als seus propis fantasmes mentre dos joves palestins duen a terme un pla secret per donar sentit a una vida immersa en la misèria i l’opressió.

A mesura que avança la història, l’espectador es va plantejant noves preguntes. La jove palestina intenta provocar un acte terrorista a l’hotel on s’allotgen els turistes? El marit de la parella novaiorquesa té rampells racistes o simplement és un expert en còctels? Existeix realment el taller de l’artesà que proveeix el jove venedor ambulant o les peces que ofereix són fruit de robatoris? La influència de la força de Jerusalem trencarà la relació de la parella occidental? El jove exalcohòlic es posarà amb la dona casada abans que els dos novaiorquesos fugin cap al mar Mort? És més potent la força del bressol de la cultura de fa dos mil anys que una inseminació artificial fallida durant cinc anys?

La trama té un personatge absent: el pare de la parella novaiorquesa, ja gran, que li retreu que sigui filla única i que la incomoda amb trucades inoportunes. És a través d’aquestes converses (o monòlegs) en diferents punts del planeta que la dona protagonista trobarà la clau del seu particular miracle de Terra Santa. Gust de cendra es va presentar al Repertorio Español de Manhattan (Nova York) el 2006 i no va tenir una producció a Catalunya fins al 2012.